El primer cap de setmana d'agost, el vam passar a Benasque, pujant el Aneto. UNA EXPERIÈNCIA INOLVIDABLE. Pese a estar caminant unes 12 hores, posar el cos al límit de les seues forces, estar varies vegades travessant crestes verdaderament perilloses.... Va ser un flipe.
Que conste que va ser pensat i fet, ja que ni tan sols m'havia estudiat el mapa. Pujàrem el divendres per la matinada, i arribàrem a mig matí al càmping. Kilòmetres i kilòmetres amb el cotxe.
Al deixar les coses al càmping, vam anar a visitar Benasque i a velar armes per al dissabte.
PLUTJA.
El dissbate a les 4:30 del matí comencem la marxa.
ASCENS
Des de la parada del autobús fins al refugi un caminet dur però fàcil de seguir. Eixim del refugi i ens perdem. Tornada a la senda.
Xarlie es doble el turmell però pot continuar.
Comencem l'ascensió cap als dos portillons, els cuals vam pujar (després ens adonàrem de que els podíem haver bordejat).
Primer esglai del matí. Anem amb un grup de gent de Pamplona prou més experimentada que nosaltres. Ens claven per dalt de la cresta del Portillón Superior. UFFFFFFFFFFFFF. Una cresta de 50 centímetres de ample al millor dels casos, ens toca fer com si estiguerem fetn boulder, però amb motxiles i amb caigudes de 100 i pico metres als dos costats. Adrenalina a tope.
En quant baixem de la cresta, passem a unc aos de blocs granítics, els cuals son enormes. Primers rierols del desgel. Comencem a trobar-nos en aglomeracions de neu que es van fent cada vegada més comuns, fins que arribem al glaciar.
Es posem els campons, atravessem el glaciar i arribem al "esperat" Pas de Mahoma. MARE MEUA. Xarlie i jo volem morir-se.
Segon esglai del dia. Atravessar esta cresta, pense que és el repte que més m'ha costat en tota ma vida. No es podeu imaginar la por que has de véncer per passar-la. Increible. Hi ha videos per youtube que ho il.lustren, a vore si en penje un. I al final, coronem l'Aneto. Possem la bandera de la Puebla i, merda!... HI HA QUE TORNAR A PASSAR LA CRESTA !!!! . Altra vegada de canguele, comencem el descens.
DESCENS
El descens decidim fer-lo per altre camí. Resultat : es perdem per fer-li cas a uno al que li deuría haver clavat el piolet al cap per flipat. Trovem una senda plagada de merdes de vaca com a balons de futbol, i a mitant, es possa a tronar, diluviar i pedregar com si s'acabara el món.
Arribàrem al autobús xopats i morts, però arribàrem.
Mooolt bo!!!. M'he rist molt llegint-ho. Però la veritat siga dita, tens que tindre... Nassos, per a fer el que vau fer. Però això es lo bo de la vida, vencer la por o al menys deixar-la a un raconet, fins que et dones conte del que has fet. Pasar per una cresta de 50 cm i caigudes al buit a les dos bandes, jo, m'haguera bloqueja't... Bessos i enhorabona, per el que feu.
ResponderEliminar