Café ópera

El divendres 23 vam estar mirant en el Café Ópera de València un monóleg, un monóleg d'un tio del que no havía vist ni sentit res d'ell, però segons el que deien els amics, la cosa prometía.

El tio en cuastió és bo, no és meravellós, però t'ho passes be, la veritat. Li diuen Sergio Fernández i tots li diuen el Monaguillo.
La veritat es que quant començà, no em paregué res de l'altre món. En la introducció, de fet, em va pareixer un poc idiota.Vaig pensar... vaja, una altre que es pensa que per que té accent del sur, ha de ser graciós. Pero després, la veritat, conforme va anar avançant en la actuació, la cosa s'anava adreçant, amb acudits briliants, i molta gestualitat corporal. A mitant actuació es va notar que tingué que utilitzar un poc de humor faltó, vaja, que tingué que trobar algú de qui poder burlar-se una estona, per tal de que la gent es riguera i omplir temps. Per a la ameua opinió, eixó va deslluïr la actuació un poc, però al final de la correguda, s'ho vam passar molt be, i se'n anàrema dormir amb una sonrisa als llavis, que per a dormir, és el millor.
Ademés, que per 10 euros (actuació + copa).....